dilluns, 22 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
CARNAVAL
Jacinto Estudillo Navarro.
Al Carnaval m'he disfrasat de presso, ens en fet una foto, i em ballat tots junts, desprès totes les classes ens hem fet una rodona i ens hem posat tots a ballar. I desprès, quan eren las cinc vam anar a la classe vam dir una cosa perquè, encara faltavan deu minuts per arribar a les cinc i vam anar a casa.
Els meus amics de la meva classe, anavan dissfrassats de la Omayma, de indí, el Sergí Al, de vampiro, i el Marc de vagagundo.
Jacinto Estudillo Navarro.
Parets del Vallès.
Carnaval a l'escola.
Carnaval o l´escola
El carnaval de l'escola
ami els valls en van senblar tanbè molt divertit perque era molt moguda.Crec que als nens i nenes de P3, P4, P5, Primer, Segon, Tercer, Quart i Cinquè els i van agragar molt els valls que bem vallar que eran: La de Katty Perry i la de I Lake moving moving.
Tanbè les consignes com per exemple: moure tot el cos, agafarli de l'aurella al company, tocarli el cap al de el company, tanbè es va vallar la Macarena, la Comba etc.....
I tanbè cada nen o nena de 6è anava a cada rollana amb nens petits alguns anavaen amb el se P3, PP4, P5, Primer, Segon,Tercer i Quart.
Ibueno dons va ser molt divertit el Carnaval amb el nens petits que ademes els nens petits i les nenes petites dons crec que es van divertir molt amb les consignes etc....
Bueno i tanbè cuan lla es va er tot el pares i mares, avis, avies, tiets, tietes, cuziins, cuzines etc....Cuan van entrar totes les families dels nens i tot dons ven fer unaltre cop el valls per que els pares el vellesin i tot i el vall es va vallar 2 vegades.
I tota la gent cuan estaven vallant la de I like moving moving dons la gent la cantava i vallava i amb l'altre igual va pasar lo mateix que estava cantant i vallant i so van pasar molt ve an que encara cuan els pares io mare o familia estavan gravan dons la gent se ficaba al mix dons els pares o de la damilia qui vinges dons es ficaben al mix i els pares dons tallava a la pèrsona que estigen gr4avan i tanbè perque no veurian els nens petits.
I llevorants es perdien els nens una mica de vall de les nenes de 6è.
CARNAVAL!!!
Camila
Carnaval
vam ballar la Camila, la Sara, la Lorena, la Arantxa, la Mar i la Núria.
La cançó era de la Katy Perry .L'altre ball era de la Mireia, la Mar i la Núria,
la cançó era del mube-mube.També van ballar molt bé.
Sara Fernández Collado.
Carnaval
Katy perry que la van ballar la Arantxa, la Núria, la Camila la Sara , la Mar i jo
També ba està molt bé el ball de ,mube-mube que la ban ballar la Mar,la Núria i la Mireia.
carnaval
Lo que mes m'agradat del carnaval es quan els nens petits intentavan ballar el nostre ball.
Tambè m'agrada't quan e ballat amb la Lorena, la Núria,Camila,Sara i Mar la cançó de Katy Perry.
el ball de la Mar, Mireia i Núria tambè ere divertitr.
Els professors anavan molt guapos.
Arantxa Pineda Herrerias
Carnaval de l'escola.
i despres vam pusar una canço del black eyer pirce.
Va surtir força bé.
La festa de Carnaval
Sobre tot cuan van ballar les nenes de 6é!
Hi havien disfreces de tota mena
d'esquelet, de pallaso, de ninja, de cuiner/a, etc...
Festa de Carnaval
Maria Arakelyan
La festa de Carnaval
la festa de carnaval
Nabila
Festa de Carnaval!
L'Arantxa, la Lorena, la Camila, la Sara, la Mar i jo bem ballar la de "Hot n Cold" de Katty Perry.
La Mireia, la Mar i jo també vem ballar la de "I like to move it" i va ser quant millor m'ho vaig passar perque despres la vem ballar per el pares i ens van dir que molt bé.
Va ser una festa realment divertida i el Dianké com no va vindre tots el nois es va posar de DJ!
Núria Meléndez
La festa de Carnaval!
Resumit: la festa va estar bastant bé!
Mireia Morales
dijous, 11 de febrer del 2010
El misteri de la casa encantada
EL MISTERI DE
LA CASA ENCANTADA
Hi havia una vegada cinc nens que es deien :Coraline ,Adrian , Clara,David i Aitor.
Un dia,els nens van anar a casa de la Clara per fer deures. De camí a casa seva van veure una casa enorme,van cridar a la Clara perquè baixés. Va baixar la Clara i va veure aquella casa. Ells seus amics tenien curiositat per veure -la per dins,i van entrar.
Un cop dins es va trobar la primera prova. Havien de pujar 1.800 esglaons i ho van fer. La segona prova era endevinar la porta correcta per poder passar i n' hi havia dues portes, la Coraline volia anar a la porta de la dreta i els demés no estaven d’acord i van anar a la porta de l'esquerre que era la correcta. La Coraline no va fer cas i va desaparèixer per sempre.
Després quan va passar per la porta correcte van veure la tercera prova , i al travessar a l’altra banda, hi havia un drac que treeia foc, i van passar tots menys en David. I llavors es van trobar una altra porta i van veure la quarta prova , era escalar un volcà actiu.
Al final havien de passar per una corda i fer equilibri,l' Aitor va caure a la lava i va morir,al final del volcà hi havia els tres nens fantasmes que van morir a les proves ,i van haver de lluitar amb fantasmes ,bruixes i immortals. I al final van guanyar,van trobar la poció que feia reviure als fantasmes, van veure una porta que conduia al món normal. I el David,'l Aitor,la Clara,l' Adrian i la C oraline van tornar a fer vida normal.
Jose, Clara, Nicole 11 de febrer del 2010
El bosc misteriós
El bosc misteriós
La classe de 5è del col.legi del poble va anar d'excurció al bosc, a la meitat del camí van parar a esmorzar.Els tres amics la Brenda,l'Ignasi i l'Ivan.Van acabar els primers en esmorzar i van anar a jugar i van veure una cova.Van entrar,i al final de la cova van veure una llum,van anar fins a la llum,quan van sortir van veure que tot era molt estrany,es van adonar que s'havien perdut,van trobar 3 camins i es van separar.Al final del camí es van tornar a reunir i van veure un arbre amb un tronc molt gran
-Eh!mireu hi ha un forat de la nostra mida va dir l'Ignasi.
-Sembla que començarà a ploure!va dir la Brenda.
-Podem refugiar-nos allà!va dir l'Ivan amb cara d'emocionat.
Abans d'entrar s'ho van pensar 2 minuts,i al final van entrar i van veure un túnel subterrani que els va guiar a un llac on van beure aigua perquè tenien molta set i l'aigua era molt bona,van seguir caminant per un camínet que hi havia,i on van trobar un esquirol.Aquest estava ferit.Per sort els nens portaven la capsa de primers auxilis i l'esquirol va dir:
-Si em cureu la pota us guiaré allà on vulgueu.
-Però si parla!van dir els tres nens a l'hora.
-Clar és el bosc misteriós!aquí tots els animals parlen fins i tot els arbres...
I els nens li van curar la pota.
-On voleu que us porti?va dir l'esquirol.
-Ah i com et dius?
-Em diuen Raig perquè sóc molt ràpid.
I en Raig els va guiar.
Va passar 1 día i van arribar a l'autobús,quan tots els estaven buscant.
L'hi van donar les gràcies a en Raig.
-Gràcies Raig !
Els professors ès van possar molt contents!
I va acabar tot molt bé
Elsa Gutiérrez
Pau Creixell
Natalia Puig
Les tribus.
Les Tribus
Hi havia una vegada un caçador que portava un fúsil i un ganivet.Es deia Derek, i volia coneixèr la cultura de les tribus.En primer lloc va anar a la primera tribu a Senegal, a la tribu dels Maninga.Quan va arribar al poblat en primer lloc volia parlar amb el cap dels Maninga, que es deia Uca-Uca.
-Hola! Em dic Derek i vinc a conèixer la vostra tribu.
-Hola! Em dic Uca-Uca sóc el cap dels Maninga.
-Si, tu vols conèixer la nostra tribu has de donar alguna cosa a canvi.
-D’acord!
-Té, et dono el meu rellotge d’or que és una joia molt presiada.
Va arribar a una muntanya on els Maninga feien les seves oracions.
-Ja he conegut una cosa vostra, gràcies i Adeu.Llavors va arribar a una selva tenebrosa, de lluny és veia fum i s’escoltaven cançons.Els Incas van escoltar al caçador.El Derek, el van agafar i el van lligar.El van portar al cap de la tribu Jamala-Jamala.
-Que fas aqui!
- Vinc a conèixer la vostra cultura.
-Això es privat mateu-lo!
Li van agafar pel coll i amb un ganivet li volian tallar.Per darrere van venir els Maninga.
Els Inca van desapareixer i no van fer més dolor a la gent.
Però el que no savien es que eran animals salvatges i no controlaven la seva força.
Laia
Luz
Arnau.
La casa fantasma
La casa fantasma
Hi havia una vegada, una colla d’amics que es deian Pol, Pedro, Estefani i Carol.
Un dia van decidir anar d’excursió al camp. Dos dies desprès, van quedar a casa d’en Pol. En pare d’en Pol va portar a tota la colla al camp. El pare se'n va anar, i el grup d’amics van començar a caminar. Quan van caminar uns 10 Km van decidir descansar. Quan estaven descansant mirant al cel van veure uns núvols i van deduir que plouria. Llavors van anar caminant per trobar un refugi .Van tornar fins a l’inici de l’excursió. Quan van fer uns 5 Km van veure una casa que quan havíen començat l’excursió no estava.
-Jo no vull entrar en aquesta casa em fa calgrets.
-Vinga dóna igual és un refugi. Li va respondre en Pol.
Van entrar a la casa. Estava tot a les fosques i les portes estaben rovellades. Van escoltar una veu misteriosa, que deia:
-Qui gossi entrar en aquesta casa no sortirà mai!
I es van tancar les portes, de cop, va sonar el ressó del cop de les portes.
El Pol i en Pedro van pujar. La Carol i l’Estefani es van quedar a baix i la Carol va començar a cridar perquè l’Estefani havia desaparegut. Llavors en Pol i en Pedro van baixar molt ràpidament,i van veuru a l’Estefani penjant del sostre . A continuació van sentir un cop,es va veure una llum que ilumiava a en Pedro, que estava apunyalat contra la paret. Al costat d’en Pedro posava:
-Us mataré també a vosaltres. Signat Marc.
Llavors en Pol i la Carol van desaparèixer i no els van tornar a veure mai més.
Aroa, Eric i Raul. 11 de Febrer del 2010
La revolució de les consoles
Marc Vidal
Rebeca Bothazi
Sergi Aponte
Els nens i els homes de negre.
Hi havia una vegada , un grup d'amics i d'amigues que estaven montant cabanes a la muntanya , i quan les van acabar se'n van anar a dormir a casa.
No ens podem quedar aquí !
On estem?Això no em sona .-va dir una nena.
Tinc fred! Tinc por! Vull a la mama!- va exclamar el nen més petit.
No passa res ja arribarem a casa . - va dir el seu germà gran .
El més responsable portava llumins . Després van encendre un foc que escalfava molt i més calmats tots es van dormir .Al dia següent pel matí ,es van despertar i...Van sentir un soroll entre els matolls que sense fer vent els matolls es movien i de sobte va sortir una família de porc senglars.
Aah! Quina por !- va exclamar el nen petit .
No us moveu !- va dir el nen gran . Però els nens estaven tant espantats que van sortir a córrer i els senglars els van seguir fins arribara un camp
on hi havien ovelles pasturant amb el pastor .I van pensar que era la seva esperança, van córrer cap a ell i molt espantats li van dir :
Ens persegueixen uns porcs senglars !els pots aturar?- i el pastor va fer un crit i van marxar els porcs senglars , i li van preguntar si sabia on era el seu poble i el pastor va dir que sí . Quan van arribar al poble li van donar les gràcies per tot i se'n van anar cap a les seves cases on estaven les seves mares plorant i super perocupades . Les mares els hi van preguntar que on havien estat , i els van respondre :
Ni ho sabem ! Conte contat, conte acabat.
Al dia següent , quan van pujar a la muntanya , van veure que els hi havien destrossat les seves cabanes.Les van tornar a construir molt ràpidament i van posar unes tanques per que les cabanes quedessin més segures. Es van quedar una estona a veure si venia algú , però , com no venia ningú van marxar. Quan van tornar a les seves cabanes estaven iguals. Van pujar a dalt d'un petit precipici i des de allà , podien veure les seves cabanes. De sobte van venir dos homes vestits de negre que van començar a destrossar les seves cabanes. Els nens i nenes va començar a llençar-lis pedres als homes negres . Els homes molt empipats els van començar a perseguir per la muntanya , els nens corrent , es van amagar al llit d'un riu sec , els homes no els van veure i van passar de llarg . Un nen va dir :
El Multiconte David, Jacinto, Laura Q.
El Multi Conte
Hi havia una vegada, un nen de deu anys que es deia Jonhs, vivia a Amèrica. Un dia va escoltar per la ràdio, que en deu anys vindria un remoí de vent que destruiria tota la ciutat de Coco, és a dir la seva ciutat. En Jonhs espantat va anar per tota la ciutat, dient que en deu anys vindria un remolí i destruiria la ciutat de Coco. Però la gent es reia d'en Jonhs perquè no s'ho creien. En Jonhs, trist, se'n va anar a casa. I per estar més content es va apuntar a submarinisme.
Quan van passar els deu anys, va tornar a fer submarinisme perquè sabia que el remolí estav apunt d'arribar. Va anar a explorar el mar i tots els peixos que hi havien. De sobte va veure alguna cosa que brillava, era un cofre!!! El va obrir i es va trobar un passatge del temps, va entrar en el passatge i quan va sortir es va trobar en la guerra dels Amèricans, VS els Alemanys. Li van donar una arma que es deia K-98 amb mira i una metralleta, per fer servir a la guerra, desprès va fer proves per ser el millor capità, en capità, Jonhs!!! Quan va acabar la guerra va, anar al cofre, i va tornar a passar pel passatge del temps. I va tornar a la seva ciutat, i li van nomenar el nou alcalde de la ciutat de Coco, perquè quan era petit no el van creure.
David, Jacinto, Laura Q.-10 de febrer de 2010
dimecres, 10 de febrer del 2010
pràctiques, treballs i similars...
És obligatori posar el nom al final del treball, si no l'esborrarem.
Buscarem altres maneres de que pogueu entrar, però ja ho avisarem.
Carlos L. Muñoz
dissabte, 6 de febrer del 2010
Creant entrades al blog...
A la classe se us explicaran les normes.